dimecres 25 de gener de 2012

"es poticari brut..."

Mirant aquestes setmanes ses notícies illenques, hi ha dues notícies que destacaria. Per una banda tenim es judici den Matas, veure'l assegut amb cara de circumstancies pensant en es vuit anyets i mig que li poden caure fa que se'm dibuixi un petit somriure maliciós. S'altre notícia (o ses altres), ben diferents, i que em fa bullir sa sang són ses que fan referència a tots els atacs lingüístics dirigits per s'actual president en Bauzà. (ell ho escriu amb "á", però de sa mateixa manera que ells espanyolitzen tot, jo li pos amb "à".)

Es meu cervell de vegades fa connexions entre diferents històries amb un "que passaria si...". Aquesta vegada, amb ses notícies des dos presidents m'ha fet reflexionar. En veure com pateix en Matas per haver-nos robat i a la vegada veure com es poticari ens fot destralades a sa llengua amb total impunitat, he pensat: esper que en Bauzá ens robi. Si, me n'enfot de que em robi durant uns anys si després l'han d'enganxar i fer-lo seure davant un jutge com en Matas, o com en Camps a València. Així que Bauzà, roba, tu fes, que quan sigui hora ja t'encallarem, et jutjaran amb espanyol, però noltrus brindarem a ca nostra en català. 

dimarts 3 de gener de 2012

"Llarga vida a la irreverència..."

Divendres passat, es Sonadors de son Camaró van arribar al seu major èxit (fins ara) amb sa presentació des seu primer disc "a caixes destrempades" omplint sa sala multifuncional des Mercadal, venent un munt de cd's i omplint sa caixa de donatius a sa sortida. 
Ara, quatre dies després, pens en el que va passar fa un parell d'anys amb sa famosa cançoneta de sa berganta. Potser és cert allò des pactes amb el diable que han fet de ses bandes de rock més animals del món, i com es Rolling Stones o es Led Zeppelin, els Sonadors han hagut de fer un sacrifici per arribar a s'èxit. Un èxit proporcional evidentment, no m'agradaria veure'ls omplint Wembley i haver de llegir als diaris que un des quatre sonadors l'han trobat surant dins una piscina.
Sense deixar sa cadena també pens amb es cunyadet de sa berganta homenatjada, que també va parar ma amb en Jaume i es clan des pot de Cola-Cao, i tots es qui van treure ses armes per atacar a destralada neta als Sonadors de son Camaró i sobretot es seu vocalista. On son ara quan veuen que aquella gent a qui defensaven a mort per una inofensiva cançoneta d'un grup desconegut els hi han (ens han) robat sense cap escrúpol?? 
De totes maneres, a tota aquesta gent jo els hi don ara ses gràcies, perquè gràcies a ells i a sa seva estúpida rabieta de defensors de la pàtria han contribuït a s'èxit des folk irreverent dels Sonadors de son Camaró. 

Bon any, salut, rock & roll, irreverència i llarga vida als Sonadors de son Camaró.

www.sonadorsdesoncamaro.com // www.myspace.com/sonadorsdesoncamaro

diumenge 11 de desembre de 2011

"Carta al 'Rey' (que no als reis)"

Famosa és ja a sa xarxa aquesta carta d'Amadeo Martínez inglés, alt càrrec de l'exercit espanyol, al Rei d'Espanya, el seu màxim superior (crec, no hi entenc massa d'exercits) en que li demana explicacions sobre l'afer corrupte del seu gendre, n'Urdangarin. (i una més al currículum des nostre estimat expresident Jaume Matas, entre d'altres).
Es motiu de copiar aquesta carta a aquest bloc no és per afegir-me a demanar explicacions al rei, lo que faixi o deixi de fer es monarca m'importa poc o res. Jo aquest (ni aquest ni cap) no el vull com a rei, si els seus encara el volen venerar que ho faixin, però jo me'n vaig. Es motiu de copiar aquesta carta és subratllar un parell de perles que li envia es coronel que si ho arriba a dir un socialista, un basc o (marededeusenyor!) un català o un Sonador de son Camaró! lo que s'hauria armat. 


"Recordando la famosísima frase que le dirigiera el monarca español al Presidente venezolano Hugo Chávez, "¿Por qué no te callas?", el coronel del ejército español, Martinez Inglés, se la devuelve ahora al monarca en relación con el affair de presunta estafa multimillonaria protagonizada por su yerno Iñaki Urdangarin.
     
Sí, sí, regio suegro del atlético Urdanga; divino monarca enviado por el Espíritu Santo a este bendito país para velar por la democracia, la felicidad, la salud y el bienestar de sus sufridos ciudadanos;
rey sin par que crees provenir del testículo derecho del emperador Carlomagno cuando en realidad lo haces de la pérfida bocamanga del genocida Franco.

Sí, tú,  último representante en España de la banda de borrachos, puteros, idiotas, descerebrados, cabrones, ninfómanas, vagos y maleantes que a lo largo de los siglos han conformado la foránea estirpe real borbónica culpable del atraso, la ignorancia, la degradación, la pobreza, el odio y la miseria generalizada de centenares de generaciones de españoles; presunto (estamos en un Estado de derecho aunque no lo parezca) malversador de fondos públicos para pagar francachelas sexuales; corrupto máximo en un país donde, desgraciadamente, la corrupción se mama desde la cuna; impune muñidor de una descomunal fortuna personal que nadie en este país sabe de donde ha salido; vil autogolpista castrense en aquél recordado 23-F que organizaste in extremis para salvaguardar tu detestable corona franquista; fratricida confeso (o presunto asesino) en tu juventud; reo de un delito de alta traición a la nación española al pactar en 1975 con el Departamento de Estado norteamericano, ostentando interinamente la Jefatura del Estado español por enfermedad del dictador Franco, la entrega vergonzante a Marruecos de la totalidad de la antigua provincia española del Sahara Occidental (territorio bajo administración española, según la ONU) en evitación egoísta de una guerra con ese país que hubiera puesto en peligro tu tambaleante corona; corresponsable, en consecuencia, del espantoso genocidio posterior (más de tres mil víctimas) cometido por el rey alauí, Hassan II, para dominar el inmenso territorio abandonado por España... tú que mandas callar a voz en grito a jefes de Estado extranjeros.

¿Por qué callas ahora? ¿Por qué no hablas, y cuanto antes, a los españoles? Primero ¡faltaría más! de las andanzas presuntamente delictivas (los jueces hablarán próximamente) de tu deportivo yerno, ese caradura integral que se ha valido de su matrimonio (con el, seguramente, también delictivo consenso de su gentil esposa) y de la impunidad casi absoluta de que ha gozado hasta ahora la llamada familia real española, para apropiarse de millones de euros del erario público. Con la gentil colaboración de políticos y altos cargos de las derrochadoras y detestables administraciones públicas de este país (central y autonómicas).
 
Y en segundo lugar, supremo líder de la ya amortizada monarquía franquista del 18 de julio, y ya va siendo hora, háblanos de todas las irregularidades y presuntos delitos cometidos por tu regia persona, algunos de los cuales acabo de señalar y que este humilde mortal (o plebeyo, como quieras) ha denunciado repetidas veces en los últimos años ante las Cortes Españolas, única institución que puede entender de los mismos en base a la absoluta impunidad constitucional de la que gozas gracias a tu amado generalísimo, el tercer dictador más sanguinario de la historia europea después de Hitler y Stalin. Presuntos delitos de los que más tarde o más temprano tendrás que responder ante el pueblo español y que, no te quepa la menor duda, ocuparán algún día páginas y páginas en la triste historia de este país de la modélica transición y gaitas parecidas. Porque, amigo monarca, ya conoces los populares dichos: "A todo cerdo le llega su San Martín" y "El tiempo coloca a cada uno en su lugar". Y a ti, y a toda tu familia y parentela más o menos cercana de enchufados, vagos y maleantes de toda laya, parece ser que está a punto de llegaros esa suculenta y tradicional onomástica de ancestral raíz gastronómica a la vez que el justiciero "devenir temporal de la historia" os arrincona sádicamente contra vuestro propio latrocinio y contra vuestra y escandalosa corrupción; decidido a bajaros a todos a las negras profundidades del infierno político y social. 
 
El largo tiempo del vino (Vega Sicilia, naturalmente) y las rosas de palacios y lujosas residencias veraniegas (más de siete lustros), gastándoos a espuertas el escaso dinero de los amados y tontorrones súbditos, toca a su fin. Y todos, absolutamente todos los componentes de esa tu despreciable familia real, tendréis que comparecer algún día ante la justicia; unos, como el atlético y descerebrado deportista de elite que creyó que le había tocado la bonoloto cuando la infantita de marras le eligió como dulce esposo de su particular cuento de hadas, muy pronto, porque las pruebas son irrefutables y porque, aunque torpe y lenta, la bella diosa ciega celtibérica de la balanza de oro, no podrá esta vez mirar para otro lado y tendrá que castigar como se merece tanto derroche, tanto latrocinio y tanta vagancia familiar e institucional; otros, como las infantitas borbónicas casadas o separadas temporalmente de sus parejas, que se dejan querer cobrando espectaculares sueldos millonarios de grandes empresas españolas y multinacionales y que, con tribunales o sin ellos, pronto tendrán que renunciar a tanta bicoca; y tú, todavía rey franquista de todos los españoles, aún protegido como estás por la larga mano del dictador y por la nefasta herencia constitucional de unos cuantos pelotas de intramuros del régimen (padres de la patria, qué risa) que parieron una Carta Magna a tu medida haciéndote divino e inviolable... no te confíes demasiado que el horno no está para bollos y muy pronto pintarán bastos en las calles y avenidas de muchas ciudades españolas.
 
¡Deja ya de hacerte el muerto! ¡Deja ya de emplear medios del Estado (aviones militares y demás) para acudir a grandes premios de Fórmula I o torneos internacionales de tenis a la par que eludes con total desvergüenza las escasas y ridículas obligaciones de tu medieval cargo...y habla! Cuéntanos a los españoles si conocías o no las presuntamente delictivas andanzas de tu todavía yerno, el Urdanga ése, y por qué te hiciste el sueco si, como es de cajón, las conocías. Y, también, nos pones al corriente de a cuanto asciende a día de hoy tu amañada fortunita, de como se desarrollaron (sin entrar en detalles morbosos, desde luego) tus pícaras alegrías amatorias con cargo a los fondos reservados del Estado español, de como transcurrió el tortuoso día (23-F del 81) en el que salvaste a todos los españoles... y de todas las demás guarrerías personales y familiares cometidas en tu ya largo reinado. Así los españoles nos iremos enterando de todo ello sin tener que acudir a Internet y los jueces y los diputados electos del Partido Popular del hoy "muy asustado y mudo Rajoy" podrán ir tomando nota. Para cuando haga falta, naturalmente..." 

dijous 1 de desembre de 2011

"abans ens espiava Déu i anàvem a l'infern..."

Darrerament, amb s'explosió de ses xarxes socials i es telèfons intel·ligents, s'ha despertat també una psicosi ben curiosa. Sembla ser que per estar connectat a internet i oferir-hi allà part de sa teva vida t'ha d'enganxar una xarxa mafiosa d'espies dolentíssims que faran de tu i es teu entorn el que no està escrit. Sembla que si vas amb un mòbil amb connexió internet i gps dins sa butxaca estàs controlat en tot moment via satèl·lit per una important xarxa organitzada més dolenta encara que sa d'abans que t'ho faran passar encara pitjor. 
Crec que sa majoria des pocs que llegireu açò, podem estar ben tranquils. Jo personalment no tenc res a amagar, de fet podria oferir es meus comptes bancaris i tot que els hi costaria més sa salsa que es peix de lo poc que hi trobarien. Em poden seguir on vaig, no crec que hi trobin res interessant; poden escoltar ses telefonades, sabran quina relació tenc amb mo mare i poden llegir es meus correus, així sabran sa feina que faig.  
Aquestes eines tan perilloses que utilitzà ja mig món personalment m'han donat més benefici que cap altra cosa, així que es titular que ens deixava Julian Assange, pes qual he escrit aquest text, em preocupa ben poc: "Utilitzes un iPhone, Blackberry o Gmail? estàs fotut..." 

dimarts 15 de novembre de 2011

"Jo m'abstenc..."

Aquestes eleccions no votaré. És sa segona vegada d'ençà que tenc dret a vot que m'abstenc. Sa primera va ser a ses darreres eleccions europees, institució amb sa que no crec. Ara ho faré amb ses eleccions al congrés i al senat espanyols, institucions amb ses que tampoc hi crec. 

Recentment hem vist com els dos grans partits orquestrats pels grans poders econòmics fan i desfan a la seva, que al final tant són uns com altres i cap des dos tenen "sa paella pes mànec". Entenc que hi ha petits partits que ens poden donar veu a Madrid, que poden ser una petita mica dins un ull, però al cap i a la fi el govern el continuaran dirigint els directors dels grans bancs espanyols i europeus. Directors que ningú ha triat. 
Per açò i perquè crec que sa política s'ha de fer en petits territoris i no en grans imperis globalitzadors, jo diumenge no votaré. 

dijous 27 d’octubre de 2011

"...es maó damunt es seu coll"

Dos o tres dies després de sa polèmica, o de sa cagada de sa nova batllessa de sa capital de Menorca, era obligat fer-ne un comentari. 
Crec que poca falta fa, però situem-nos. Àgueda Reynes, batllessa del PP de Maó proposa una consulta popular per canviar es topònim de sa ciutat que no inclou sa nomenclatura actual, Maó. O dit d'una altra manera, aquesta senyora s'inventa una consulta popular per imposar s'afegit de Mahón, en castellà, com a topònim oficial de Maó. Així, es maonesos podran triar entre Maó-Mahón o Mahó-Mahón per anomenar a partir d'ara d'on són.
Segons sa Viquipèdia, que fa un apartat concret per es nom de sa ciutat: "Cal constatar que la grafia tradicional Mahó amb una hac intercalada, que va donar la forma castellana Mahón, no es considera correcta. Segons les normes de l'àmbit lingüístic del català (1913), només es conserva la hac si es manté en la seva paraula derivada corresponent llatina (com "home", "hort", "prohibir" o "adhesió"). En el cas de Maó, deriva de la paraula llatina Magonis, que no té cap hac." (sa wikipedia, en castellà, no contempla ni un article com a Maó, si com a Mahón, tot i que diu: "oficialmente y en catalán, Maó")
Tot i que venguin amb històries com que es topònim bilingüe només aportarà coses positives, que els obrirà al món (alerta que no hi afegeixin es topònim en anglès, francès, xinès i italià per ser encara més internacionals), etc. Sa imposició de sa nomenclatura castellana és s'objectiu d'aquesta campanya, iniciada fa uns anys per aquella associació retrògrada i casposa que es fa dir Iniciativa Cívica Mahonesa. Fa poc que hi són però ja coneixem sa política catalanòfoba i espanyolista de Bauzá i es seus soldats que faran el possible per espanyolitzar tots es racons que puguin i com puguin de ses Illes atacant directament i sense escrúpols a sa Llei de Política Lingüística. 
Com era d'esperar aquest tema ha rebentat sa xarxa arribant es suport de s'etiqueta #ésMaó a Twitter d'arreu dels Països Catalans. En conseqüència, hem pogut llegir comentaris tan estrafolaris com que açò de Maó "no és es topònim autòcton" (potser si que ho és Mahón?) o que són "imposiciones de pancatalanistas nazionalistas catalibanes" i perles similars. Però aquí s'única perla ha estat sa cagada i es ridícul de nivell TreandingTopic del PP de Maó, que han demostrat una vegada més, que es maó el duen damunt es coll.

divendres 21 d’octubre de 2011

"...E.T.A. penja ses pistoles."

Que ETA digui que deixa de matar, no em sorprèn. De fet, algú dea que ETA s'havia acabat es dia que anunciava que deixava de cobrar s'impost revolucionari. El que em sorprèn (i no...) són ses reaccions de certs sectors de sa societat, especialment es sectors més de dretes i d'extrema dreta. Estic convençut que a aquesta gent no els hi agrada s'idea que ETA deixi de matar. Aquesta gent s'estimaria més intercanviar morts (morts llunyans, clar) per actuacions policials contundents. I és que ara no tindran cap excusa democràtica amb que atacar, amb quin argument posaran en qüestió es partits independentistes? com diran que no a una petició de consulta per sa independència si aquesta no està vinculada a cap grup violent? Es nacionalisme espanyol amb sa retirada d'ETA perd una arma perfecte. Per açò passen pena. Ses víctimes els hi són ben igual, tot i que ho han de dir per ser políticament correctes i aquestes coses.
S'altre element amagat és sa repressió que ha fet Espanya contra tot un moviment independentista desvinculat de qualsevol violència. Compartir un objectiu d'autodeterminació no necessàriament vol dir acceptar uns mitjans violents, però per ses tortures i detencions ho foten tot dins es mateix sac. De sa mateixa manera que qualsevol polític que vol arribar a sa mateixa fita que ETA, per aquesta gent, és ETA.
Es conflicte no s'ha acabat, ara però hem d'esperar a veure com poden combatre s'independentisme sense s'excusa des terrorisme.
Amb tot aquest merder però, benvingut sigui s'anunci des final de sa violència.